Dialect Poetry of Southern Italy (Italian Poetry in Translation Book 2)

(Marcin) #1

*


L’utema lune de settembre, gobbe
a llevante, ugne sere se ne cale
a lu sprufonne, ancore n’atru ccone
e lu scure s’attònne. A la serene
lu lume de le stelle a fa’ cchiù fredde
le nuttate, e ugne notte chela vele
sempre cchiù se sbiadisce e se trafonne.
Ma va ‘ncontr’a a lu sole: quala morte
è cuscì bbelle? Putèrece acrède’
ca nu levante pure a nnu j’aspètte
com’a st’ùtema lune de settembre,
na matine de luce a n’atru monne
che sta ‘rrèt’a la notte...
A nnu lu scure ce s’ajòtte, e dope
nen ci sta cchiù crescenze e nné mmancanze,
nen ci sta gobbe de lune e stellijàte,
nen ci sta ciele, ‘n ci sta cchiù nijènte.
Da Ugn’a ddò, 1991
L’ultima luna di settembre, gobba / a levante, ogni sera se
ne scende / verso lo sprofondo, ancora un poco / e il buio
s’arrotonda. A cielo sereno / il lume delle stelle a far più
fredde / le notti, e ogni notte quella vela / sempre più

Free download pdf