Dhammapada

24.2. Sūkarapotikāvatthu - La jove truja (L'avidesa no
desarrelada porta sofriment una vegada i una altra -
Atrapat en el corrent de l'avidesa - La planta trepadora de
l'avidesa - Les cadenes que atrapen als homes - Nirvana a
través de l'evitació de l'avidesa)
{338} Igual que un arbre tallat creix de nou
quan les seves arrels són fermes i estan sanes,
de la mateixa manera, la insatisfacció retorna,
mentre l'avidesa latent, encara no ha estat extirpada.
{339} Algú que és arrossegat poderosament
pels trenta-sis corrents que porten cap al que aparenta ser dolç,
els pensaments que brollen de la cobdícia,
l’arrosseguen i mantenen les actituds perjudicials.
{340} Per tot arreu s'arremolinen aquests corrents,
I l’heura desborda, fermament arrelada.
Quan veieu plantes trepadores de l'avidesa aquí,
talleu-les de soca-rel amb saviesa.
{341} Els éssers s’ofeguen,
en les pantanoses corrents del desig;
xopats en el confort, cerquen la felicitat:
Aquestes persones naixeran i envelliran.
{342} Els que estan lligats a l'avidesa,
tremolen aterrits com la llebre en el parany,
atrapats per les lligadures i les cadenes,
viuen insatisfets durant molt temps.