Una ampolla de vi toscà d'alta graduació i uns trossos de pa insuls típic
de la zona coronen l'escena. Se senten còmodament i entre xarrup i mos
reprenen la conversa.
NM.: Bé. Ara seria interessant que em descrivissis alguns membres de la
teva familia des del punt de vista proto-caracterial.
AD.: Buf! Segueixo improvisant, oi?
NM.: Si, clar.
AD.: Bé. Deixant de banda a la meva mare que és una dona sacrificada i
submisa i també al meu pare (que ha demostrat ser el més hàbil i
competitiu d'entre tots els germans i l'únic que té l'agressivitat necessària
per guanyar diners) podria començar descrivint a la meva germana. Ella
és un dels obstacles més difícils que m'he trobat en aquesta vida.
NM.: Així és una "mestressa" per tu?
AD.: Podria considerar-la una font de saviesa enorme (si sobrevisc!).
NM.: Endavant!
AD.: A la meva germana l'anomenaven “la motocròs” perquè tenia molta
energia i pel que expliquen les meves ties i oncles no parava de donar la
llauna a tothom. Jo puc confirmar-ho, ja que vaig ésser el seu “ninot
torturat” durant molts anys. Des del meu bressol recordo que una vegada
vaig haver de tirar-li una planxa metàl· lica de joguina a la cara perquè
em deixés en pau. Imaginat fins quin punt calia arribar per parar-li els
peus a la meva estimada germaneta! Un cop, mentre jugàvem a metges en
el cotxe que el meu pare havia aparcat en el garatge, "la motocròs" va fer
veure que em posava una injecció amb l'encenedor elèctric encès; Em va
marcar com si fos una vaca!
NM.: Ja veig. No serà pas la preferida del pare?
AD.: Sí.
NM.: Ah! Alfred. Sento dir-te que ja pots anar pensant a dedicar-te a la
vida monàstica.
AD.: Insinues que m'haig de fer monjo per alliberar-me de l'assetjament