AD.: Ara mateix- en fer aquest gest sagrat, em vénen a la memòria
imatges d'un succés que si no recordo malament, va ocórrer en algun
moment de la meva tendra infància quan encara anava al parvulari
Retaule. Recordo que estant al pati uns quants amics cantàvem la
impertinent cançó infantil que feia: “Pere, ets l'intel·ligent traïdor.
Aniràs a l'infern com tot pecador...” o un altre que feia rabiar a una noia:
“Bruixota fosca morgana, mai vas ser verge marrana” quan, tot d'una,
vaig rebre un cop al cap (amb un roc) que em va deixar estavornit i
sagnant a dojo. L'agressor era un nen molt destructiu i dominant, que em
va "amargar" el meu pas pel parvulari. Gràcies a aquell fet la meva
paranoia es va consolidar.
NM.: Ja t'ho deia: Atreus l'agressió dels maltractadors. Millor que et
vagis preparant mentalment per ser monjo i viure enretirat.
AD.: D'acord, sóc un nen castigat! Els maltractadors i maltractadores
s'exciten quan em veuen. No ho puc evitar.
Gràcies a Déu aquell va ser el meu darrer any en el parvulari i ja no vaig
córrer més riscos innecessaris. El dropo que em va deixar fora de joc -
com llegia tan malament-, el van fer repetir curs i jo vaig ésser ocultat en
una escola diferent.
NM.: Bé. Que et sembla si deixem aquí el teu interessant relat?
AD.: Home! Ara que començava a animar-me!
NM.: Tranquil!
Aquí acaba el tercer lliurament de la humorística entrevista que el
mestre Nilson Mandala li va fer a l'humil aprenent de pintor Alfred
Dusay (excel·lent persona que no va tenir més remei que elegir una
carrera espiritual).