humans. Així que la seva labor és altruista. Treballen perquè els altres
també trobin la pau. No importa molt si s'aconsegueix l'objectiu final o
no.
NM.: I que passarà a Catalunya?
AD.: No ho sé, però estic segur que algun dia serà una terra d'acollida
feliç, on no caldrà defensar res, ja que no hi haurà cap agressor cobejós i
intolerant. Fins que aquest dia arribi, els líders terrenals catalans, han de
replegar-se sobre si mateixos com fan els caps de les tribus índies i
alliberar-se pacientment, sense ser arrossegats per les ètnies dominants.
Tot canvia i les circumstàncies actuals també canviaran. És qüestió de
paciència, autocontrol, equanimitat i no donar-li massa importància a les
agressions. La turmenta passarà (no cal fer res). De fet, mobilitzar-se farà
que la turmenta duri més.
NM.: Efectivament, el que dius sona a budisme. Molt bé!!!
AD.: Errr... Merçi. Li dec tot a la meva gossa (que está tant o més il·
luminada que qualsevol Buda encarnat).