-Vaja! Que no hi ha turistes en el poble perdut de la
selva! -va exclamar la Gemma.
-Sí, noi -va comentar en Joan.- Aquí podrem comprar la
típica postaleta amb l'àvia dels collarets al coll.
-Aquella que surt a totes les guies turístiques de
Tailàndia, oi? -va ironitzar en Pasqual-, vés a saber si no
ens la trobarem per aquí...
-Mira-la! Crec que és aquella que ven cucs de seda en
aquella parada d'allà -va assenyalar la Gemma amb el
dit.
Els tres amics s'hi van acostar i, efectivament, rere un
taulell ple de teles de seda teixida a mà i unes quantes
paneres amb cucs de seda gegants, hi havia una iaia
seca, morena, molt baixeta i amb el cabell gris i llarg,
que lluïa nou argolles de llautó superposades, que li
allargaven el coll per sobre d'una tela de seda groga que
li tapava el pit pla.
En Joan va ser el primer a parlar:
-Hello, how much for these piece of silk cloth? (Quan val
aquest tros de seda?)- va preguntar assenyalant amb el
dit un teixit fi de color blanc setinat.
-You're welcome to Doi Pui Mong, mister. What do you
want to do with it? (Què vols fer amb ell?) -va respondre
la iaia.
- A meditation habit (Un hàbit de meditació) -va
respondre en Joan, improvisant. - Oh, I see (Oh, ja veig) -va dir la iaia somrient-, my
daugther have some hand made cooton meditation
white habits to sell. If you are not hurry, I can show you
some (La meva filla té alguns hàbits blancs de meditació
de cotó per vendre. Si no teniu pressa, us en puc mostrar
alguns) -va dir la iaia.