manera de resoldre la situació. Però abans que ningú obrís
la boca, el forçut d’en Mahaduta, ja havia empès el carro del
pagès dins del sot lateral i diversos sacs d’arròs van caure en
el fang. El camperol va córrer cap a en Mahaduta protestant
amb ira, però es va contenir quan va veure que el servent
era dos cops més alt i fort que ell. Somrient maliciosament,
en Mahaduta va aixecar el braç. Si el seu amo no hagués
tingut tanta pressa hauria gaudit apallissant al camperol,
però no ho va fer i quan el servent tornava al seu lloc i
recuperava les regnes del carruatge, el monjo va dir-li a en
Pandú:
-M’has portat en el teu carruatge durant una hora i em
sento descansat i en deute amb tu. I quina millor manera
tinc de saldar el deute amb tu sinó és ajudant a aquest
desgraciat pagès que has maltractat. L’has danyat i pots
donar per segur que patiràs un mal similar. Així que, amb
sort, si l’ajudo, puc fer que el teu deute amb ell no sigui tan
greu. A mes, el camperol va ser un familiar teu en una vida
prèvia i el teu karma i el seu estan lligats d’una manera
extraordinària.
El joier estava sorprès. No estava acostumat a escoltar la
veritat dita d’una manera tan amable i directe. Però el que
més el va molestar fou la possibilitat que ell, un home amb
tants diners, pogués estar relacionat amb un arrossaire.
-Això és impossible!- Va dir-li al monjo.
Narada va fer un somrís i va dir: