I, dit això, així ho van fer. A Nalanda, el benaurat va romandre al bosc
dels Mangos.
- Sariputtasihanada – Sariputta rugeix com un lleó
(1.16)(145) Llavors, el venerable Sariputta va anar a veure al benaurat, el
va saludar respectuosament i, seient a prop seu, va dir:
-En el meu parer, és ben clar que, mai hi ha hagut, ni mai hi haurà, ni
existeix ara mateix, cap altre asceta o brahmà que hagi estat o estigui més
despert que el benaurat.
-Has parlat amb arrogància, amb veu de brau, Sariputta. Has rugit com
un lleó i amb audàcia. Com és possible? És que potser han aparegut
davant teu tots els arahants i els budes del passat i amb llur intel·ligència
han obert la teva ment per tal de mostrar-te quins benaurats van tenir
unes o altres virtuts, quines van ser les seves ensenyances, la seva
saviesa, el seu camí cap a l'alliberació?
-No venerable senyor -va respondre Sariputta.
-Llavors, hauràs vist a tots els arahants i budes futurs i saps, per tu
mateix, que aquests benaurats tenen les virtuts que tenen, saps quina
serà la seva ensenyança, coneixes la seva saviesa i per quin camí et
conduiran cap a l'alliberació?
-No venerable senyor.
Bé, Sariputta, si més no, m'hauràs conegut a mi, com arahant i buda i
saps, per experiència, que el benaurat té unes virtuts o unes altres, que
aquesta és la seva ensenyança, que aquesta és la seva saviesa i quin és el
seu camí cap a l'alliberació, oi?
-No venerable senyor.
-Llavors, Sariputta -vist que no tens coneixement dels budes del passat,
del futur i del present-, com goses parlar amb tanta arrogància i fermesa,
amb veu de brau i rugir com un lleó i amb tanta audàcia?
(1.17)(146) -Venerable senyor, no conec la ment dels budes del passat, del
futur i del present. Si més no, conec el corrent del Dharma. Venerable