(2.25)(165) Així va parlar el venerable Ananda i el benaurat va respondre
amb aquestes paraules:
-Que més poden esperar de mi els meus deixebles, Ananda? Jo vaig
ensenyar el Dharma amb claredat, per tal que res fos ocult o críptic; el
Tathaghata mai ha deixat res sense aclarir o fosc. Si hi ha algú que pensi:
«Jo em faré càrrec del shanga», o «el shanga depèn de mi i em pertany»,
llavors aquesta persona, sí que hauria de donar instruccions al shanga.
Però, Ananda, en el Tathagata aquests pensaments no es donen, Com
podria, doncs, el Tathagata, donar instruccions al shanga?
Jo ja sóc gran i dèbil, Ananda. He creuat el camí de la vida i sóc un vell
venerable. He arribat al límit d'edat habitual en qualsevol home: els
vuitanta. De la mateixa manera que un carro es subjecta amb corretges
per no deixar-se anar, el cos del Tathagata també està unit i roman amb
vida. Només quan el Tathagata aparta l'atenció de l'exterior, s'aturen
certes sensacions. I quan roman concentrat en si mateix, el cos se sent
més confortable.
(2.26) Per tant, Ananda, sigues una com una illa. Sigues el teu únic
refugi. Que no hi hagi ningú que sigui el teu refugi. Fes de l'ensenyança el
teu únic refugi. Com ho fa un practicant per convertir-se en una illa, ser
el seu únic refugi, i que no hi hagi ningú més, sinó el Dharma, com únic
refugi?
-Quan el meditador roman observant el seu cos amb diligència, claredat
conscient i atenció, havent deixat enrere el desig i la tristesa i el dolor del
món mundà. Quan el meditador roman observant les sensacions del seu
cos amb diligència, claredat conscient i atenció, havent deixat enrere el
desig i la tristesa i el dolor del món mundà. Quan el meditador roman
observant la seva ment amb diligència, claredat conscient i atenció,
havent deixat enrere el desig i la tristesa i el dolor del món mundà. Quan
el meditador roman observant els seus continguts mentals amb
diligència, claredat conscient i atenció, havent deixat enrere el desig i la
tristesa i el dolor del món mundà. És així com el practicant es converteix
en una illa, aprèn a ser el seu propi refugi i ningú altre és el seu refugi,
excepte l'ensenyança o dharma.
Ananda, aquells deixebles meus que ara o després de la meva partida,
romanguin internament refugiats en si mateixos i amb el dharma com a