-Vine Ananda, anem cap a Veluva.
-Molt bé, venerable senyor- va respondre el venerable Ananda i el
benaurat va posar-se en ruta amb un nombrós grup de seguidors.
(2.22) En aquella ocasió, el benaurat va dir als seus seguidors:
-Vosaltres, companys, hauríeu de romandre a Vesali amb els amics i
seguidors i passar allí l'estació de les pluges. Jo, personalment, passaré
l'estació de les pluges aquí a Veluva.
-Bé, venerable senyor -van respondre els deixebles i així ho van fer,
mentre que el benaurat va romandre a Veluva a passar l'estació de les
pluges.
(2.23)(164) Mentre passava la temporada de pluges, el benaurat fou
atacat per una malaltia ferotge, amb dolors tan aguts, que semblava que
havia de morir. Però el benaurat li va fer front al dolor amb l'atenció
conscient i la ment clara i impassible.
I li va passar pel cap el següent pensament:
-Certament no seria oportú que jo morís ara, sense que em dirigeixi per
darrer cop als meus seguidors i demani permís a la shanga. Haig de
sobreposar-me a aquesta malaltia amb força de voluntat i determinació
per continuar el procés de seguir amb vida.
I així va ser i, llavors, la malaltia es va dissipar.
(2.24) En aquella ocasió, el benaurat, així que es va recuperar de la
malaltia, va sortir fora i va seure en el seient que li havien preparat a
l'exterior de la casa. Llavors, el venerable Ananda va anar-lo a trobar, el
va saludar respectuosament i va seure a prop tot dient:
-Em sento molt afortunat, venerable senyor, en veure que esteu bé de
salut! Em fa feliç veure que el benaurat torna a estar sa! És fantàstic que
el venerable senyor hagi recuperat l'equilibri. Per cert, mentre
presenciava el vostre patiment, sentia el meu cos dèbil i ple de nusos. Tot
es va tornar fosc i els meus sentits fallaven. L'única cosa que em
reconfortava era pensar que el benaurat no moriria sense haver donat
instruccions als deixebles.