Mahaparanibbana Sutta

(Jud Rampoeng) #1

(3.38)(178) Llavors, el venerable Ananda va dir:


-Que el benaurat continuï aquí durant segles, que el despert romangui
amb nosaltres durant tota l'existència pel bé i la felicitat de les divinitats i
les éssers humans.


Prou, Ananda! No imploris més al Tathagata. Aquest no és el moment
escaient per fer-ho.


(3.39) Però Ananda va repetir la seva imploració una segona i una tercera
vegada.


Ananda, tens fe en el despertar del Tathagata?


-Sí, benaurat senyor.


Llavors, per què repeteixes la teva sol·licitud tres vegades?


(3.40) Llavors, el venerable Ananda va respondre al benaurat:


-La raó es que vaig escoltar i aprendre, el següent, directament del
benaurat quan, ell mateix, m'ho va ensenyar: «Qualsevol que conrea i
desenvolupa les quatre bases del poder espiritual, les practica
freqüentment i s'arrela en elles, es tornen familiars, les entén
correctament i les practica, certament, llavors, un podria viure durant
segles o allargar la seva existència fins el final de una era, si així ho
desitgés. El Tathagata va conrear les quatre bases del poder espiritual, les
va practicar freqüentment, es va arrelar en elles i van ser familiars per ell,
les va entendre i realitzar, llavors, certament, el Tathagata podria viure
durant segles o allargar la seva existència fins la fi d'una era, si ho
desitgés».


-Y tu ho creus possible, Ananda?


-Sí, senyor, així ho crec.


-Llavors, Ananda, la culpa és teva. Has fallat, ja que no vas ser capaç de
captar una senzilla suggerència. No vas entendre el significat d'una
indirecta feta pel Tathagata i no vas implorar que continués aquí durant
segles. Si ho haguessis fet, Ananda, el Tathagata hagués rebutjat la teva
sol·licitud dues vegades, però la tercera vegada, el Tathagata hagués
acceptat. De manera que, Ananda, la culpa és teva. Certament, has fallat.

Free download pdf