-Que així sigui, venerable senyor -va respondre Cunda. I el menjar que
havia preparat amb carn de porc, la va servir només al benaurat, mentre
que la resta, la dura i la tova, la va servir al demés.
(4.19) Acte seguit, el benaurat li va dir a Cunda:
-Cunda, cada cop que facis menjar fet amb carn de porc, enterra les restes
en un forat. Jo no conec a ningú en aquest mon de deus, maras, bramas,
ascetes, brahmans i éssers humans, que fora capaç de digerir totalment
aquest menjar, excepte el Tathagata.
Llavors, el ferrer Cunda va respondre al benaurat:
-Que així sigui, venerable senyor -i, tot seguit va enterrar en un forat tot
el que va sobrar del menjar fet amb carn de porc.
Després, Cunda va tornar al lloc on estava el benaurat i, saludant-lo
respectuosament, va seure al seu costat. El benaurat va ensenyar el
dharma al ferrer Cunda i el va inspirar, alegrar i omplir de joia. Després
d'això va marxar.
(4.20)(190) No massa més tard d'haver testat el menjar ofert pel ferrer
Cunda, unes mortals arcades es van apoderar del benaurat que va patir
un agut dolor acompanyat de disenteria. Però el benaurat va enfrontar el
dolor amb atenció conscient i clara visió, sense immutar-se.
Llavors, el benaurat va dir-li al venerable Ananda:
-Ananda, nem cap a Kusinara.
I Ananda va respondre:
-Que així sigui, senyor.
He escoltat a dir que quan el menjar de Cunda va testar
un dolor mortal el va envair,
a causa de la carn de porc.
El senyor va patir unes doloroses arcades,
que va encarar amb fermesa i va dir: