-Sis plau, Ananda, porta'm una mica d'aigua que tinc sed i vull beure.
El venerable Ananda, va respondre:
-Que així sigui, venerable Senyor.
Llavors, el venerable Ananda, va prendre el seu bol i va anar cap el rierol.
I la superficie de l'aigua, que havia estat embrutada per les rodes dels
carros i era plena de fang, ara, baixava clara, pura i agradable.
(4.25) Llavors, el venerable Ananda, va pensar: «és realment meravellós
el poder i la glòria del Tathagata!»
I omplint d'aigua el bol, va portar-la al Tathagata i va dir:
-És realment meravellós el poder i la glòria del Tathagata! La superficie
de l'aigua, que havia estat embrutada per les rodes dels carros i era plena
de fang, ara, baixa clara, pura i agradable. Ara, benaurat, ja podeu beure-
la.
Llavors, el benaurat, va veure l'aigua.
- Pukkusamallaputtavathu - Historia de Pukkusa, el Malla
(4.26)(192) Llavors, Pukkusa, el Malla -deixeble de Alara Kalama-, va
emprendre el camí que porta des de Kusinara a Pava.
I quan va veure al benaurat assegut sota un arbre, es va apropar i
saludant-lo respectuosament, va seure al seu costat. Llavors va dir-li al
benaurat:
-És meravellós, venerable senyor, és realment prodigiós, l'estat de calma
mental en el que viuen els que s'han retirat del món mundà.
(4.27) En certa ocasió, venerable senyor, Alara Kalama estava viatjant i
va sortir del camí i va seure sota un arbre que hi havia a la bora, per tal de
deixar passar les hores de més calor del dia. Llavors, senyor, van passar
pel camí uns cinc cents carros, un rere l'altre. Un home que seguia la
caravana se li va acostar i va dir-li:
-Has vist passar el gran número de carros que ha passat davant teu,
senyor?