Alara Kalama va respondre:
-No, no he vist res, amic.
-Però, amb tota certesa, hauràs escoltat el soroll?
-No, no he escoltat res, amic.
-Així, segurament estaves dormint.
-No, amic, no estava dormint.
-Llavors, venerable senyor, estaves conscient i despert?
-Sí, amic.
Llavors l'home li va dir:
-De manera que mentre estaves despert i conscient: No has vist el gran
número de carros que na passat, ni has escoltat el soroll, malgrat que la
roba que portes és ben plena de la pols que els carros han produït?
-Així és, amic.
I quan l'home va marxar, venerable senyor, pensava: «És meravellós, és
realment prodigiós, l'estat de calma mental en el que viuen els que s'han
retirat del món mundà!». I, llavors, va néixer en ell, una gran fe envers
Alara Kalama i va seguir aquest camí.
(4.28)(193) -Diguem Pukkusa, què és més difícil de trobar? A un home
que, en estat de vigília no pot veure un gran número de carros que passen
un rere l'altra davant seu o un home que en estat de vigília en mig d'una
tempesta amb pluja, llamps i trons, no pot veure-la ni escoltar-la?
(4.29) -Que són, venerable senyor, cinc cents carros o sis cents, set cents,
vuit cents, nou cents, mil o cent mil carros, comparat amb això?
(4.30) -En certa ocasió, Pukkusa, quan vaig viure a Atuma, vaig establir
la meva residència en el graner que allí hi havia. Llavors va començar a
ploure abundantment i es van sentir trons i veure llamps. Dos camperols,
que eren germans van ser assassinats junt amb quatre bous a prop del
graner. És per aquesta raó que molta gent va venir des d'Atuma a l'indret
on van succeir els fets.