(4.31) -En aquells moments, Pukkusa, jo estava fent un tomb pels
voltants del graner i un home alt dels nouvingut, va apropar-se i em va
saludar respectuosament.
(4.32) Jo li vaig preguntar:
-Amic, què fa tanta gent per aquí?
Ell va respondre:
-No fa massa, venerable senyor, ha fet un xàfec acompanyat de llamps i
trons i dos germans camperols han estat assassinats a prop del graner,
junt amb quatre bous. És per això que s'ha reunit aquí tanta gent
vinguda des de Atuma. Però vostè, venerable senyor, on era quan varen
succeir aquests fets?
-Estava just aquí, amic.
-I no va veure res?
-No no vaig veure res, amic.
-Però, de ben segur, vostè haurà escoltat el remor dels trons i la pluja, oi?
-No, no he sentit res, amic.
-Llavors, venerable senyor, vostè estava adormit.
-No, amic, no estava dormit.
-Així, vostè estava despert?
-Si amic.
Llavors, l'home va dir:
-Així que mentre plovia i tronava, vostè no ho ha vist?
-Així és, amic.
(4.33) I quan aquest home, en Pukkusa, va marxar, en el seu cap
rondaven aquests pensaments: «És un fet meravellós, realment increïble,
l'estat de calma mental, en el que es troben els homes que han abandonat
el món mundà». Llavors, va néixer en ell una gran fe en mi i, saludant-