Mahaparanibbana Sutta

(Jud Rampoeng) #1

llevar del seient i va marxar, mirant sempre que el benaurat quedés a la
seva dreta.


(4.37)(195) Tan aviat com Pukkusa, el Malla, hagué partit, el venerable
Ananda va posar correctament la capa daurada sobre el cos del benaurat.
Però quan va fer-ho, la lluentor de la capa va disminuir notablement.


Llavors, el venerable Ananda, va dir al benaurat:


-És increïble, venerable senyor! Com brilla la pell clara del Tathagata! La
capa daurada, quan és disposada sobre el cos del Tathagata perd lluentor!


-Així és, Ananda. Heus aquí que hi ha dues ocasions, en les que la pell
del Tathagata apareix especialment clara i radiant. Quines son aquestes
ocasions? La nit, en la que, Ananda, el Tathagata arriba a ser plenament
despert amb la suprema il·luminació sense comparació i, la nit en la que
el Tathagata abasta el darrer nirvana, en la que no hi ha més elements
d'aferrament. Aquestes són les dues ocasions en les que la pell del
Tathagata apareix especialment clara i radiant.


(4.38) -Es per aquest motiu, Ananda, que avui, de nit, a tocar de la
matinada, en el bosc dels Malla que hi ha a prop de la població de
Kusinara, el Tathagata abastarà el paranirvana. De manera que, Ananda,
anem al riu Kakuttha.


-Molt bé, venerable senyor -va respondre Ananda.


Dues capes daurades fou la ofrena de Pukkusa,


però la pell del mestre era més radiant i clara,


que la seva vestimenta.


(4.39)(196) Llavors, el benaurat va anar al riu Kakuttha a retrobar el grup
gran de deixebles. En el riu es va banyar i beure. Un cop sec va anar al
bosc de Mangos, on era el venerable Cundaka, i li va dir:


-Sis plau, plega el meu hàbit en quatre i posa-la al terra. Estic cansat i
vull reposar una estona.


-Així sigui, senyor -va respondre Cundaka i va doblegar la roba en quatre
i la va col·locar sota del benaurat.

Free download pdf