me respectuosament, va enretirar-se, mirant de situar-se sempre a la
meva dreta i va seguir aquesta via.
(4.34) Quan això va ser dit, Pukkusa, el Malla, va dir al benaurat:
-La fe que vaig professar envers Alara Kalama, venerable senyor, s'ha
disgregat en l'aire o ha desaparegut com si se l'hagués endut el corrent,
riu avall. Fantàstic, venerable senyor, meravellós, venerable senyor! És
com si el benaurat hagués alineat allò que estava tort, o com si hagués
donat a conèixer allò que era ocult, o com si li ensenyés el camí a algú que
s'havia extraviat, o com si encengués un llum enmig de la foscor, per a
que, tots aquells que tenen ulls, puguin veure. És així com, el benaurat,
exposa el dharma de diferents maneres. Es per aquesta raó que, jo prenc
el refugi en el benaurat, en el dharma i en el shanga. Que el benaurat
m'accepti com deixeble, si us plau, com algú que va prendre aquest refugi
fins la fi de la seva vida.
(4.35)(194) Tot seguit, Pukkusa, el Malla, va dirigir-se a un home, i va
dir:
-Porta'm d'una vegada, un parell de capes daurades, preparades per ser
utilitzades.
L'home va respondre:
-Que així sigui, senyor.
I quan les capes van arribar, Pukkusa, el Malla, les va oferir al benaurat,
tot dient:
-Que el benaurat accepti aquesta ofrena de la meva part, sis plau, per la
seva compassió.
Llavors, el benaurat va dir:
-Cobreix-me amb una d'elles i dona l'altra a Ananda.
-Que així sigui, venerable, senyor.
I va cobrir al benaurat amb una d'elles i amb l'altra va cobrir a Ananda.
(4.36) Llavors, el benaurat, va instruir a Pukkusa, el Malla, en el dharma,
el va inspirar, recolzar i omplir d'alegria. Després d'això, Pukkusa es va