3. Les escriptures budistes
PREGUNTA: Gairebé totes les religions tenen alguna classe
d'escriptures sagrades o Bíblia. Quin és el llibre sagrat
budista?
RESPOSTA: El llibre sagrat del budisme és denominat el
Tipitaka. Està escrit en un antic idioma indi anomenat Pali que
és molt proper a la llengua mare de Buda. El Tipitaka és un
llibre molt extens. La seva traducció anglesa abasta
aproximadament quaranta volums.
PREGUNTA: Què significa el nom "Tipitaka"?
RESPOSTA: Està compost per dues paraules, "ti", que significa
"tres" i "pitaka", que significa "cistells". La primera part del nom
es refereix al fet que les escriptures budistes consisteixen en tres
parts. La primera part, anomenada el Sutta Pitaka, conté tots els
discursos del Buda així com d'alguns dels seus deixebles il·
luminats. La classe de material contingut en el Sutta Pitaka és
molt divers, la qual cosa permet comunicar les veritats que el
Buda va ensenyar a totes les diferents classes de persones. Molts
dels discursos del Buda tenen la forma de sermons mentre que
uns altres tenen la del diàleg. Altres parts com el Dhammapada,
presenten els ensenyaments del Buda a través de la poesia. Els
Jatakas, per prendre un altre exemple, consisteixen en
encantadores històries en les quals els personatges són, sovint,
animals. La segona part del Tipitaka es diu Vinaya Pitaka.
Aquesta part conté les regles per als monjos i les monges,
consells per a l'administració monàstica i procediments i la
història primerenca de l'ordre. L'última secció es denomina el
Abhidhamma Pitaka. Aquest és un sofisticat i complex intent
d'analitzar i classificar tots els components que conformen a
l'individu. Encara que el Abhidhamma és una miqueta posterior
a les dues primeres parts del Tipitaka, no conté res que les
contradigui.
Ara en relació amb la paraula "pitaka". En l'antiga Índia, els
treballadors de la construcció acostumaven a traslladar els
materials d'un lloc a un altre utilitzant una cadena de relleus de
cistelles. Posaven les canastres sobre els seus caps, caminaven
una mica fins al proper treballador, la hi passaven i aquest
repetia el procés. L'escriptura era coneguda en els temps del
Buda, però com a mitjà de comunicació es considerava menys
fiable que la memòria humana. Un llibre podia deteriorar-se o