Bhagavad Gita

(Jud Rampoeng) #1

Capítol 4: la saviesa


Krishna:


1. Jo vaig revelar aquest ioga savi i etern a Vivasvan, el sol, pare de la llum.


I ell ho va revelar a Manu, el pare de l'home i fill de Visvavan. I Manu, ho va
revelar al seu fill, el rei Ikshvaku, el sant.


2. I, successivament, va ser revelat de pares a fills, seguint la dinastia dels


Rajarsis (reis sants). Però quan tot va començar a decaure, els homes van oblidar
aquest coneixement... D'això fa molt, moltissim temps.


3. Però ara, et revelo aquest coneixement etern, a causa del teu amor envers


mi, i perquè sóc el teu amic.


Arjona:


4. El sol ja existia abans del teu naixement. Per aquesta causa no entenc que


vols dir quan afirmes que tu vas revelar la saviesa del ioga etern a Vivasvan.


5. Oh Arjona! Jo he nascut moltes vegades i tu també. Però jo recordo totes


les meves vides passades, mentre que tu les has oblidat.


6. Però, sense practicar el Ioga de l'acció pura, molt difícil és, oh Arjonafc,


fer una vida de renúncia. Quan un savi aconsegueix entregar-se a l'acció lliure
d'aferrament, aviat ha d'abastar la unió amb Déu.


7. Sempre que el bé decau, extingint-se lentament -i el seu lloc és ocupat per


la maldat i el orgull-, el meu esperit es manifesta en forma humana en la terra.


8. I vinc a aquest món, de tant en tant, per salvar a aquells que fan el bé i


destruir a aquells que actuen amb maldat, i establir el regne de la veritat.


9. Aquell que em reconeix com a Déu i em serveix amb les seves obres,


s'alliberarà del cicle de naixements i morts, un cop abandoni el seu cos físic.
Certament, ve a mi.

Free download pdf