Capítol 5: la renúncia
Arjona:
1. Enalteixes el camí de la renúncia, tant com veneres el ioga de l'acció
desinteressada. Diguem, Oh Krishna: quin dels dos camins és millor?
Krishna:
2. Tant el camí de la renúncia, com el camí de l'acció desinteressada, ens
porten a l'estat del Goig Suprem. No obstant- dels dos-, el camí de l'acció
desinteressada, és el millor.
3. Autèntic renunciant es aquell que res desitja i que res avorreix. Qui no es
veu afectat per aquests dos oposats, aviat ha de trobar el seu alliberament.
4. Només l'ignorant- i no pas el savi-, considera que la renúncia a l'acció i el
servei desinteressat, són dues coses diferents. Quan un s'entrega -amb tota la seva
ànima-, a un d'aquests dos camins amb seguretat arribarà a la meta.
5. Aquells que renuncien aconsegueixen el mateix èxit que els que actuen
amb desaferrament. Has de copsar que el savi és aquell que no fa distinció entre
la renúncia i l'acció desinteressada.
6. Però si no practiques el ioga de l'acció pura, és molt difícil, oh Arjuna, fer
vida de renúncia. Quan un savi aconsegueix entregar-se a l'acció lliure
d'aferrament, aviat aconsegueix la unió amb Déu.
7. Les accions no poden lligar l'home de cor pur amb llurs sentits en harmonia,
entregats a la força vital. La seva ànima viu en la consciència d'unitat amb el tot.
8. L'home que està en harmonia i que ha estat iniciat en la visió interior de la
veritat, pensa amb fermesa: «jo no faig res».
9. Doncs quan veu, ensuma, toca, sent, menja, dorm, camina, respira, parla,
agafa, deixa anar, obre els ulls o els tanca, sempre recorda: «aquests són tan sols
els servents de la meva ànima que, seguint les seves ordres, executen accions».