harmoniós iogui. Un cop abastat aquest estat, per ell, l'or no té més valor que les
pedres de la terra.
9. Qui ha escalat el més elevat cim interior, contempla amb equanimitat als
seus parents, amics i companys, de igual manera que als desconeguts i els que
l'odien. Des de l'estat de beatitud, veu a tothom igual.
10. El iogui ha d'entregar-se decididament al recolliment interior i viure en
soledat, ocult als ulls dels altres. Ha de mantenir la ment tranquil·la i auto-
controlada. No espera res ni desitja res.
11. Ha de trobar un lloc pur i tranquil -ni molt alt ni molt baix-, on seure
relaxadament. Ha d'estar ben assentat sobre el terra, sobre un tros de pell o manta
o flassada.
12. Un cop llest el seient, ha de practicar el ioga -en calma total-, per tal de
purificar la seva ànima. Ha d'unir la seva ment amb la força vital que penetra el
seu cos, fins calmar la ment. En el silenci, l'ànima es troba en presencia del tot.
13. Amb el cos erecte, relaxat i immòbil, alineat el coll i el cap, concentrem la
ment, que vaga en diverses direccions, i la deixem reposar en el bell mig de les
dues celles.
14. De manera serena, sense cap por i amb ferma determinació en el seu vot
d'entrega a la purificació rebutjant tot pensament-, deixa reposar la seva ànima
en mi, el seu déu suprem.
15. El iogui té la seva ment sota control, i viu així, amo de la seva intel·ligència
i constantment unit al seu jo superior, obtenint la pau del sublim Nirvana que
resideix en mi.
16. Si mes no, oh Arjona, la pràctica del ioga és harmonia; no li serveix de res
a qui menja massa o a qui fa massa dejuni. Tampoc li és útil a qui dorm massa ni
a qui gairebé no ho fa.
17. L'harmonia i l'equilibri ha de trobar-se tant en el dormir com en el menjar.
La consciència de la perfecció ha d'impregnar tots els nostres actes. D'aquesta