manera, el ioga es converteix en una medicina que ens porta la pau, en mig de
qualsevol patiment.

18. Quan la ment del iogui roman en silenci, interioritzada i en comunió amb

l'esperit, queda lliure dels desitjos insaciables.

19. El iogui que sap enfocar i concentrar la seva ment en el seu interior, ha fet

de la seva ànima un llum que, resguardat del vent, es manté inalterable i sense la
més mínima oscil·lació.

20. Quan la ment descansa tranquil·la en contemplació i, per la gracia del

senyor de l'esperit, obté la visió clara, llavors, experimenta la joia plena.

21. D'aquesta manera, l'autèntic cercador coneix la joia eterna que rau més

enllà dels sentits. I es planta en aquest punt i mai més no s'allunya de la veritat.
Aquesta visió interior està fora de l'abast de la raó.

22. D'aquesta manera un experimenta la joia i la visió clara. No hi ha res més

valuós que això; un roman ferm i constant i ni el patiment més gran es causa de
dubte.

23. L'alliberació és abastada mitjançant aquesta unió divina del ioga: la

alliberació de l'esclavitud del patiment. Per tenir èxit en la pràctica d'aquest ioga,
cal tenir fe i una forta determinació en el cor ple d'entusiasme.

24. Un cop rebutjat tot anhel i desig creat per la fantasia, i haver controlat

fermament els sentits i la visceralitat, s'allibera de les diverses atraccions i roman
en recolliment.

25. El cercador -servint-se de la seva força de voluntat-, avançarà, a poc a poc,

a la pau d'esperit tot desfent els seus pensaments en el silenci interior.

26. I, cada cop que la ment que divaga, es distregui i perdi, acompanya-la -un

i altre cop-, a la pau del silenci interior.