Bhagavad Gita

(Jud Rampoeng) #1

i sosté l'univers sencer. Aquest, brilla com un sol que destrueix la obscuritat i es
troba molt més enllà del pensament humà.


10. Quan l'hora d'abandonar el cos li arriba a un ésser així, roman unit a l'amor


i al poder que la vida li dona, i amb la seva ment en perfecte concentració,
mantenint la seva força vital en el bell mig de les celles, de ben segur que anirà
cap a l'esperit suprem de la llum.


11. Escolta'm amb atenció, oh Arjuna, doncs et parlaré d'aquest camí que els


savis que coneixen els vedes, anomenen «etern». Un camí que, tan sols és abastat,
per aquells que romanen en pau i son lliures de tota passió terrenal, i duen una
vida de santedat i s'esforcen en la recerca de la perfecció.


12. Quan a un home li arriba l'hora de la mort, ha de romandre en el silenci del


ioga i concentrar la ment en el seu cor, deixant que el seu alè vital ocupi el seu
cap.


13. Ha de recordar-me mentre repeteix l'eterna i sublim paraula de brahman.


Llavors, amb seguretat, anirà a la suprema llar.


14. Tots aquells que, mitjançant el ioga de la devoció, m'entreguen la seva


energia per sempre més, arriben a mi sense retard.


15. I un cop que aquestes grans ànimes arriben a mi, la llar de la joia suprema,


ja mai més hauran de tornar a aquest món mundà ple de penes i patiment.


16. Tots els mons, fins i tot el regne de Brahma, el creador, son temporals i


estan subjectes al canvi. Tenen un principi i un final. Però aquells que arriben a
mi s'alliberen del cicle continuum de naixements i morts.


17. Aquells que saben que un dia de Brahma, deu de la creació, té una duració


de mil eras, i que la seva nit en dura mil més, només aquests saben que és el dia
i la nit.


18. Amb l'arribada del dia, tot l'univers sorgeix de l'invisible. De la mateixa


manera que quan arriba la nit, tota la creació, desapareix, esvaint-se en el no res.

Free download pdf