Sri John

paraules, com les melodies que sorgien del seu esperit, eren
com un eco de l'ensenyament dels vells mestres: la pau no es
troba fora, sinó dins.
El viatge no va estar exempt de contradiccions. L' ashram era
un lloc d'aprenentatge, però també un espai on les tensions
humanes es feien visibles. Sri John, amb la seva naturalesa
antiautoritària, no sempre estava d'acord amb el Maharishi. "És
un mestre, sí, però no és l'únic", va dir una vegada, assegut
sota un arbre, amb una guitarra a les mans i un somriure
burleta. Ell creia que els veritables mestres eren els que no es
proclamaven com a tals: els ocells que cantaven a l'alba, el riu
que fluïa sense resistència, o fins i tot els nens que corrien
descalços pels voltants. "Tot és un mestre si saps mirar", va dir
a en Paul, que escoltava amb aquella barreja de curiositat i
escepticisme que el caracteritzava.
En aquest viatge, Sri John va descobrir una peça clau del seu
missatge: els alteradors de la consciència, com els que havia
experimentat abans amb l'LSD, no eren un fi en si mateixos,
sinó una eina. A l'Índia, va entendre que la veritable expansió
de la consciència no requeria substàncies, sinó una obertura
del cor i la ment. Tot i això, no renunciava als seus ideals: "Si
una planta sagrada com l'ayahuasca o el cànnabis pot ajudar a
veure més enllà del vel, per què no utilitzar-la amb respecte?
El problema no són les plantes, sinó la ignorància amb què les
fem servir". Aquesta era la seva defensa de la “A” (d'Alterador)
dins de la PANViA, una visió que escandalitzava els puritans,
però que ressonava amb els cors dels qui buscaven
l'alliberament.
L'Índia també va ser un moment de comunió amb els seus
companys. En George, amb la seva devoció per l'espiritualitat
hindú, va trobar en Sri John un aliat que, tot i la seva
irreverència, compartia el seu anhel de transcendència. En
Paul, més pragmàtic, va veure el viatge com una oportunitat