Sri John

Quan van acabar de tocar, l’estudi es va omplir d’un silenci
reverent, trencat només per les rialles d’en John, que es va
deixar caure sobre els coixins amb un somriure d’orella a
orella.
—Això és! —va cridar, amb els ulls brillants com estrelles—. És
com si l’Índia i el cosmos s’haguessin trobat en aquesta
maleïda habitació. Aquest àlbum serà una revolució, George.
En George va assentir, però la seva mirada es va desviar cap a
la Yoko, que havia estat observant en silenci. Ella va somriure
lleument, amb aquella calma que semblava contenir universos
sencers.
—És bonic, John —va dir amb tendresa i amb veu suau.
Mentre l’estudi s’omplia de les primeres notes d’una nova
improvisació, en John va preguntar irònicament: Serà capaç
l’Sky Train de portar als hippies californians a l'alliberació (en
un tren psicodèlic celestial)?
Fora, la nit californiana brillava amb una promesa juganera, i
les estrelles fugisseres semblaven anunciar l’increïble i fabulós
futur de la galàctica PANViA.