Sri John

—I no seria això el més PANViA de tot? Un màrtir que fa riure
el món? —Va agafar la guitarra i va improvisar un acord còmic,
com si ja estigués assajant el fracàs.
Mentre sortien de l’estudi, amb l’àlbum complet sota el braç i el
pla de la crucifixió a punt de posar-se en marxa, l’aire estava
carregat d’una energia estranya. La PANViA era més que un
disc, més que un moviment. Era una promesa, un risc, i potser,
només potser, una broma còsmica que encara no havien entès
del tot.