NM.: Per res en concret. És una intuïció.
AD.: No sé, no sé.
NM.: Vinga, Alfred, intenta-ho!
AD.: (De sobte) Em cago en totes les institucions!!!
NM.: Molt bé! Segueix.
AD.: Em cago en ta mare, Nilson!
NM.: Molt bé tòtila. Dic Alfred... Segueix, segueix.
Alfred frena les seves expressions de mala llet lleugerament ofès.
AD.: Tòtila?
NM.: Oblida-ho! No té importància.
Nilson fa una pausa i segueix.
NM.: Bé. Arribat a aquest punt, penso que hauries de fer la teva
biografia.
AD.: Què? Una altra vegada?
NM.: Si, crec que seria bo.
AD.: Passo.
NM.: Escolta, escolta. No et demano que escriguis la teva biografia real,
sinó la teva biografia "imaginària".
AD.: Llavors no seria la meva biografia.
NM.: Exactament. No serà la teva biografia real. Els teus records estan
en blanc i negre i jo et demano que els deformis creativament i els donis
unes pinzellades de color i humor.
AD.: Sona més divertit.
NM.: I molt més efectiu. Comprovaràs com a mesura que escriguis aniràs
recuperant la teva salut.