AD.: Tu creus?
Nilson afirma amb el cap.
AD.: Provaré.
NM.: Bé. Porta-me-la per escrit demà al matí.
AD.: (Alfred torna a posar cara d'enfadat) Demà!?
NM.: Sí. Al matí.
AD.: Mira, si vols te la canto ara mateix!!
NM.: Com vulguis.
L'Alfred no diu res. Nilson roman un instant en silenci i, tot seguit,
pregunta:
NM.: On vas néixer?
L'Alfred reacciona i inicia el relat de la seva biografia imaginària.
AD.: Ehem. Vaig néixer a Andorra, l'1 de maig de 1970, en la clínica
Kuros -molt a prop de la frontera francesa -, un matí assolellat de
primavera. Imagino a la meva mare jove i joiosa, a punt de tenir-me i a la
meva tieta Clara, com de costum, “enganxada” a ma mare. També veig al
meu pare nerviós amb el cervell ple de pensaments en relació als diners i
preocupat pel seu treball solidari: Treure la família del declivi econòmic.
Veig com arriba amb pressa i una mica tard al moment del meu
naixement: Les 8 h 48’03’’ del matí.
NM.: Perdona que t'interrompi Alfred però m'ha semblat interessant això
que dius sobre el “declivi econòmic de la família”. Podries parlar una
mica més sobre això?
AD.: No. M'està prohibit comentar res que tingui a veure amb els diners
familiars.
NM.: Qui t'ho prohibeix?
AD.: El meu pare i la meva mare.