En Pasqual va agrair-li la seva amabilitat amb un dolç
somrís, i els tres catalans van seguir el passeig matiner
sense massa pressa.
-"Equanimitat" -va dir en Joan, mentre dinaven, al
migdia, en el «Water bird» (a petició de la Gemma)-. Tu
creus que amb equanimitat ens deslliuraríem dels atacs
sistemàtics del PP a Catalunya?
-Jo ho veig difícil -va comentar en Pasqual-. Si ja és prou
difícil controlar les reaccions d'un mateix, jo diria que
controlar les reaccions de 7,5 milions de catalans és
impossible!
-Estic, d'acord -va dir la Gemma-. Si fos cert que
l'equanimitat ens pot lliurar del maltracte institucional,
cada català hauria de practicar vipassana i, és evident
que aquest és un objectiu gairebé impossible.
-Ep, n'hi hauria prou si tan sols el practiquessin els
líders dels partits, ja que són els que decideixen el que es
fa i es deixa de fer... El que ara em passa pel cap és que
es podria ensenyar a les escoles -va suggerir en Joan
que, com en Pasqual, era mestre d'escola.
-Ei, la idea no és pas dolenta -va dir en Pasqual-, afegir
l'assignatura de meditació vipassana a les escoles
públiques. Bravo, Joan!
-O també podríeu muntar la vostra escola privada -va dir
la Gemma-, els dos sou mestres.
-I tu podries ser la directora -va dir en Pasqual
irònicament.
-Jo us puc muntar tallers d'alliberació sexual per
adolescents -va riure la Gemma.