(2.16) En aquella ocasió, Ambapali va trobar als joves licchavis, frec a frec
en l'estret camí. Ells van preguntar-li:
-Ambapali, com és que condueixes el teu carruatge en el sentit oposat al
nostre?
-Joves amics -va respondre Ambapali-, la raó és que he convidat al
benaurat i als seus seguidors, demà, a menjar.
-Renuncia a fer aquest àpat, Ambapali!
Però ella va respondre:
-Joves, encara que m'oferíssiu la ciutat de Vesali sencera amb tot el seu
capital, no renunciaria a aquest important àpat.
Llavors els licchavis van prémer les mandíbules irritats i van exclamar:
-Hem estat superats i batuts per aquesta doneta del Mango!
I, malgrat tot van seguir el seu trajecte fins al bosc d'Ambapali.
(2.17) Quan el benaurat va veure als licchavis des de lluny, va dir als seus
seguidors:
-Companys, qualsevol de vosaltres que encara no hagi vist els trenta-tres
déus, que es fixi en aquesta tropa de licchavis! Observeu atentament i
sabreu com són els trenta-tres déus!
(2.18) En aquella ocasió, els licchavis conduïren fins on el camí s'aturava.
Arribat al final, deixaren els seus carruatges i van seguir, a peu, fins on es
trobava el benaurat. Quan van arribar, el van saludar amb reverència,
van seure a prop i van ser instruïts, inspirats i alegrats amb l'ensenyança
del Dharma.
I quan van ser inspirats així, els licchavis es van llevar dels seus seients i
van dir al benaurat:
-Venerable senyor, podria el benaurat i els seus seguidors acceptar ser
convidats a un àpat, demà?
-Però licchavis, jo ja he estat convidat, per Ambapali, a un àpat, demà
mateix!