- Nimittobhasakatha – Narració en llenguatge indirecte
(3.1)(166) En certa ocasió, el benaurat es va llevar molt d'hora, es va
vestir i prenent el seu bol i el manto, va anar a Vesali a pidolar almoina.
De tornada, havent menjat, va dir-li al venerable Ananda:
-Pren aquesta estora, Ananda. Anirem al santuari de Capala.
-Molt bé, venerable senyor -va respondre el venerable Ananda, i amb
l'estora al damunt, va seguir les passes del benaurat.
(3.2)(167) I quan el benaurat va arribar al santuari de Capala, va
asseure's en el seient que estava preparat per ell. Llavors, va arribar el
venerable Ananda i va seure a prop seu, després de saludar-lo
respectuosament. Llavors el benaurat va dir:
-Ananda, la ciutat de Vesali és agradable, el santuari d'Udena també és
agradable i també ho són els santuris de Gotamaka, Sattambaka,
Bahuputta i Capala.
(3.3) Ananda, qualsevol que desenvolupi les quatre bases del poder
espiritual, les practiqui habitualment i les arreli dins seu i les entengui i
perfeccioni, certament, podria viure durant segles o allargar la seva vida
fins a la fi d'una era, si volgués. I el Tathagata, Ananda, va desenvolupar
les quatre bases del poder espiritual, las va practicar amb freqüència, les
va arrelar dins seu, va fer que fossin familiars, les va practicar
habitualment, les va perfeccionar i entendre. Així, doncs, el Tathagata
podria viure eternament si així ho desitgés.