Llavors, el següent pensament, va sorgir en la ment d'Ananda: «Upavana
ha estat servint al benaurat, de ben a prop i en tot moment, des de fa
molt de temps. I, tot i així, just ara al final de la seva vida, el benaurat l'ha
renyat. Quina és la raó? Per què, el benaurat ha renyat a Upavana dient-
li: «Fes-te a un costat, no et quedis parat davant meu?»
(5.5) I el venerable Ananda va compartir el seu pensament amb el
benaurat i el benaurat va respondre:
-Ananda, tots el devas dels deu sistemes del món, s'han reunit per veure
al Tathagata. A una distancia de dotze yojanas al voltant del bosc dels
Mallas, no hi ha ni un sol indret, ni tant sols el lloc més amagat i petit,
que no estigui ocupat per poderoses divinitats. I aquestes divinitats,
Ananda, s'estan queixant:
-hem vingut des de molt lluny per veure al Tathagata. És inusual que els
Tathagatas, els arahants i els plenament il·luminats arribin al món. I en
aquest dia, durant la darrera part de la nit, esdevindrà el paranirvana del
Tathagata. Tot i així, aquest deixeble amb poder, s'ha parat just davant
del benaurat i el tapa, de manera que, just ara, al final del trajecte, ens
veiem privats de veure'l.
Això és, Ananda, el que les divinitats reclamen.
(5.6)(201) -Però senyor, quina mena de deïtats esteu veient?
-Aquí hi ha deïtats, Ananda, a l'espai i a la terra. N'hi ha que ploren i
s'estiren dels cabells. N'hi ha que aixequen els braços i gemeguen. N'hi ha
que es deixen caure al terra i, arrossegant-se d'un costat a l'altra, es
lamenten:
-Massa d'hora passa, el benaurat, a l'altra riba i abasta el paranirvana!
Massa d'hora! Massa d'hora l'ull del mon ha de desaparèixer!
Però aquelles deïtats que han estat alliberades de les passions, que estan
conscientment atentes i amb clara comprensió, reflexionen d'aquesta
manera: «les coses compostes son impermanents. Qué més es pot
esperar?»