el terme «amic». Però els monjos joves hauran de dirigir-se als de més
edat amb el respectuós terme «venerable senyor».
(6.3) -Si així ho desitgeu, Ananda, la shanga, pot abolir els regles menors
o les de menys importància, quan jo ja no sigui aquí.
(6.4) -Ananda, quan jo ja no estigui aquí, s'ha
d'imposar la màxima penalitat sobre el monjo channa (algú que creu que
el dharma, el buda i la shanga són seus).
-Però quina és l'alta penalitat, senyor?
-El monjo channa te llibertat per dir el desitja o necessita dir, però els
altres practicants no han ni de amonestar-lo, ni exhortar-lo ni dirigir-li
la paraula.
(6.5)(217) Llavors, el benaurat, va dirigir-se als monjos amb aquestes
paraules:
- Podria ser, amics, que algú de vosaltres tingui algun dubte o incertesa
sobre el buda, el dharma o el shanga. Potser dubti sobre el camí a
recórrer o sobre la practica. Si així fos, «feu-me preguntes» sis plau, no
fos cas que algú tingui remordiments i, més endavant, pensi: «el mestre
era amb nosaltres, cara a cara, i no li vam preguntar res».
Però quan tal cosa fou dita, els congregats van romandre en silenci.
Llavors, per segona i tercera vegada, el benaurat, va dir als aprenents:
- Podria ser, amics, que algú de vosaltres tingui algun dubte o incertesa
sobre el buda, el dharma o el shanga. Potser dubti sobre el camí a
recórrer o sobre la practica. Si així fos, «feu-me preguntes» sis plau, no
fos cas que algú tingui remordiments i, més endavant, pensi: «el mestre
era amb nosaltres, cara a cara, i no li vam preguntar res».
Si més no, per segona i tercera vegada, els presents van romandre en
silenci. Llavors, el benaurat va dir:
- Podria ser, amics, que ningú pregunti res, per respecte al mestre.
Tracteu-lo, doncs com si fos un amic! Malgrat tot, els presents van
romandre en silenci.
(6.6) I fou el venerable Ananda qui va dir: