31. Tots aquells que segueixen la meva ensenyança, tenen fe en mi i realitzen

la seva tasca amb puresa i bona voluntat son alliberats definitivament.

32. I tots aquells humans inconscients que no segueixen el dharma i actuen

amb maldat, guiats per la seva ment confusa, estan perduts.

33. De la mateixa manera que tots els éssers que segueixen l'ordre natural,

també el savi actua seguint els impulsos de la seva natura interior. Quina
necessitat hi ha de desobeir-la?

34. L'odi i l'ansietat envers les v d'aquest món, provenen de la natura inferior

de l'humà. No és recomanable caure pres d'aquest dos estats, doncs són enemics
d'aquell que recorre el camí.

35. Malgrat que la teva tasca sigui humil, realitza-la sense envejar la dels altres.

Morir complint el nostre deure és vida i viure envejant el treball dels altres és
mort.

Arjona:

36. Oh, Krishna! Quin és el poder misteriós que porta als éssers humans a

actuar erròniament, inconscientment, com si no tinguessin voluntat?

Krishna:

37. L'ansietat i la ira, que sorgeixen de la passió, són la font del patiment i la

destrucció: Reconeix-les com enemigues de l'ésser.

38. El desig ho enfosqueix tot, igual que el fum enfosqueix el foc i la pols

impedeix que el mirall reflecteixi la imatge, igual que el fetus està cobert pel seu
embolcall.

39. El desig enterboleix la saviesa; és l'etern enemic del savi. El desig pren

infinites formes, com el foc; i, malgrat tot, no queda mai satisfet.

40. El desig es recolza en els sentits i la ment de l'home i emboira la saviesa,

produint la ceguesa de l'ànima.