Capítol 5: la renúncia

Arjona:

1. Enalteixes el camí de la renúncia, tant com veneres el ioga de l'acció

desinteressada. Diguem, Oh Krishna: quin dels dos camins és millor?

Krishna:

2. Tant el camí de la renúncia, com el camí de l'acció desinteressada, ens

porten a l'estat del Goig Suprem. No obstant- dels dos-, el camí de l'acció
desinteressada, és el millor.

3. Autèntic renunciant es aquell que res desitja i que res avorreix. Qui no es

veu afectat per aquests dos oposats, aviat ha de trobar el seu alliberament.

4. Només l'ignorant- i no pas el savi-, considera que la renúncia a l'acció i el

servei desinteressat, són dues coses diferents. Quan un s'entrega -amb tota la seva
ànima-, a un d'aquests dos camins amb seguretat arribarà a la meta.

5. Aquells que renuncien aconsegueixen el mateix èxit que els que actuen

amb desaferrament. Has de copsar que el savi és aquell que no fa distinció entre
la renúncia i l'acció desinteressada.

6. Però si no practiques el ioga de l'acció pura, és molt difícil, oh Arjuna, fer

vida de renúncia. Quan un savi aconsegueix entregar-se a l'acció lliure
d'aferrament, aviat aconsegueix la unió amb Déu.

7. Les accions no poden lligar l'home de cor pur amb llurs sentits en harmonia,

entregats a la força vital. La seva ànima viu en la consciència d'unitat amb el tot.

8. L'home que està en harmonia i que ha estat iniciat en la visió interior de la

veritat, pensa amb fermesa: «jo no faig res».

9. Doncs quan veu, ensuma, toca, sent, menja, dorm, camina, respira, parla,

agafa, deixa anar, obre els ulls o els tanca, sempre recorda: «aquests són tan sols
els servents de la meva ànima que, seguint les seves ordres, executen accions».