Bhagavad Gita

(Jud Rampoeng) #1

27. Només així, arriba el iogui, a la joia suprema que habita en el seu cor quan


aquest està en calma, en pau, lliure de passions i faltes i en unió amb Brahman.


28. D'aquesta manera, consagrant-se sense parar a la unió interior amb


Brahman, el iogui obté, amb tota seguretat, la infinita alegria de la unió divina.


29. Dins seu sap que la seva essència és comú a la de tots els éssers i que la


vida que flueix en tots ells, és present també en el seu cor. Aquesta és la
consciència que experimenta el iogui il·luminat: una visió de la totalitat.


30. I quan ell em veu a tot arreu i veu tot en mi, jo mai l'abandono i ell mai


m'abandona a mi.


31. Qui experimenta amor universal i aconsegueix estimar-me en tot el que


veu, -onsevulga que aquest ésser es trobi-, viu en mi constantment, sigui quina
sigui la condició de la seva vida.


32. Qui -reconeixent la unitat universal del ser-, veu amb imparcialitat


l'essència de tots els éssers i se sent solidari tant en el que dona plaer com en el
que causa dolor és, en veritat, el més gran dels ioguis.


Arjona:


33. La ment és inestable i incontenible i, donada la seva activitat irrefrenable,


sóc incapaç de trobar la pau. Tu m'has parlat del ioga, de la perpètua unitat, però
Krishna, la ment és canviant.


34. Oh Krishna!, la ment mai para, impetuosa, arrogant, difícil de domesticar.


Tenir el control sobre la meva ment em sembla tant difícil com calmar els vents
poderosos.


Krishna:


35. Oh Arjona! Amb tota certesa, la ment és inexhaurible i difícil de contenir.


Però mitjançant la teva pràctica constant et pots alliberar de les passions, després
del què, amb tota seguretat, la ment pot ser controlada.

Free download pdf