28. Com rius de turbulenta corrent d'aigua que, arriben abruptament al oceà,

així mateix els nostres herois del món mortal, es precipiten dins l'abisme de la
teva boca flamejant.

29. De la mateix manera qu'un munt d'arnes voladores es llencen, cegament,

dins la llum d'una foguera on trobaran una mort segura, aquests homes es
precipitaran en el teu foc i correran cap a la seva pròpia destrucció.

30. Les llengües de foc que escups pels teus becs, devoren tots els mons.

L'univers sencer s'omple del teu esplendor però, terriblement abrasador és el foc
de la teva glòria!

31. Si us plau, manifestat davant meu i diguem qui ets tu que, amb tan

aterradora forma, et presentes. Tingues pietat de mi. Jo t'adoro com el déu suprem
i anhelo conèixer-te, però no aconsegueixo entendre la teva misteriosa manera
d'actuar.

Krishna:

32. Jo sóc el temps devastador que ho destrueix tot, i aquí estic, disposat a

exterminar el llinatge d'aquests homes. Cap dels guerrers que lluita en l'exercit
enemic, romandrà viu.

33. Llevat, doncs, Arjuna! Ves a conquerir la teva glòria. Derrota els teus

enemics i gaudeix del regne que et pertoca. Donades les condicions del seu karma,
ja els he condemnat a tots, a trobar aquí, l'hora de la seva mort. Sigues tu, tan sols,
l'instrument necessari per realitzar la meva tasca.

34. La mort de Drona, la de Vishma, la de Jayadratha i la de Karna, ja han estat

decretades, irreversiblement, per mi. Així que lluita i acaba amb ells sense por.
Triomfa sobre els teus enemics, en aquesta batalla.

Sanjaya:

35. Quan Arjuna va escoltar les paraules de Krishna, va encongir les espatlles

i amb veu tremolosa -després d'ajonollar-se pietosament-, va dir-li a Krishna:

Arjuna: