Bhagavad Gita

(Jud Rampoeng) #1

  1. El coneixament, l’executor i el que és executat tenen -segons la ciència de
    les gunes-, tres qualitats que ara t’explicaré.

  2. Un cop copsat el coneixement que totes les coses comparteixen la mateixa
    essència, un pot veure l’infinit en totes elles. En aquest punt, es pot afirmar
    que s'ha obtingut el coneixement pur.

  3. Però, l’ignorant, veu totes les coses diverses, separades pels seus límits
    diferenciadors. Aquesta comprensió de les coses és impegoistament,
    considera que quelcom és el més important i ho prefereix, escull i diferència
    de la resta - de la unitat diversa-, aquest home viu en l’obscuritat, enganyat
    per l’il·lusió i l'ignorància.

  4. La realització d’una accio desaferrada i altruista, des d’un estat de pau
    interior i lliure de l’esclavitut de l’ego, amb constància i determinació,
    indiferent a la derrota o la victòria, conservant sempre la pau interior, és un
    síntoma de que, qui així actúa, té una natura sattvica i pura.

  5. Però, l’home que és esclau de les seves baixes passions i actúa egoistament,
    amb ambició, agresivitat i vici, estimulat tansols pel plaer i el dolor, aquest
    home comparteix la natura impura de tipus rajas.

  6. I l’home sense disciplina i groller, orgullós i hipòcrita, brut i maliciós,
    indolent i irresponsable, poc hàbil en els seus moviments i morós en les
    seves cites; La natura d’un home així està impregnada de l’obscuritat i la
    ignorància de Tamas.

  7. L'home lliure d'aferrament i d'egoisme, fermament arrelat amb determinació
    i entusiasme, indiferent a l’èxit o el fracas és un home sattvic.

  8. L'home apassionat i desitjós d'obtenir els guanys de les seves accions, cruel,
    voraç, impur, mogut pel plaer i el dolor, aquest home és rajassic.

  9. Irregular, sense energia, inflexible, mentider, maliciós, vulgar, mandrós i que
    abandona, aquest home és tamassic.

  10. Escolta ara, oh Arjona, doncs et parlaré de les tres classes de saviesa i les tres
    classes de concentració, segons l'estat i preponderància de cadascuna de les
    tres gunes.

Free download pdf