Bhagavad Gita

(Jud Rampoeng) #1

  1. Hi ha un tipus de saviesa que coneix el que es correcte i el que no ho és, que
    sap el que està bé i el que no, quan deixar el lloc i quan tornar, que distingeix
    el que és la por i que és l’audàcia, que és l’esclavitud i que és la alliberació: a
    tal cosa l’anomenem “saviesa pura” i correspon a la natura satvica.

  2. El segon tipus de saviesa és la saviesa impura, que no distingeix entre el que
    és correcte i el que no ho és, el que es just o injust, el que s'ha de fer i el que
    no. Aquest tipus de saviesa correspon al tipus rajassic.

  3. La tercera és la saviesa que ha estat enfosquida per les tenebres de l’oblit i
    l’ignorancia, de tal manera que s’arriba a considerar el que es incorrecte com
    correcte i crear coses inexistents amb la ment, considerant-les reals.

  4. Quan es medita en el ioga de l'etern coneixement, el pensament i l’alè vital
    estàn en armonia, aportant, en conseqüència, pau interior i concentració:
    aquesta és una concentració pura.

  5. Pero, la concentració que es produeix quan perseguim un desig egoista que
    cerca un premi o l’obtenció d’algun objectiu, ens aferra a les riqueses, als
    plaers i, fins i tot, a les cerimònies religioses, quan cerquem en elles la
    realització d’algun desig personal. Aquest tipus de concentració és impura i
    produeix passió.

  6. I, aquesta mateixa concentració és la que manté a qui no té enteniment, en la
    inèrcia de la seva mandra, la seva por, la seva autocompassio, la seva
    depressió i els seus mals hàbits i vicis incontrolables.

  7. Escolta, oh Arjona!, que et parlaré de les tres classes de plaer. El plaer que
    s'obté del fet de seguir el camí de la veritat es el que destrueix,
    definitivament, el nostre patiment i amargors.

  8. El que, en principi, ens sembla el calze del patiment, a la llarga, es
    converteix en el vi de la immortalitat. I a tal cosa se li en diu plaer pur. És la
    joia que s’obté quan s'assoleix una visió clara.

  9. Per contra, el plaer que s'obté gràcies a la voracitat envers les passions, és
    impur. Perquè, tot i que, al principi, el seu sabor es com el d’un licor dolç, el
    sabor final és com el d'un beuratge verinós. Talment il·lusori és el plaer que

Free download pdf