Sri John

Capítol 7: L’ombra de Woodstock
Mentre en John i la Yoko discutien al saló de l’hotel californià, a
centenars de quilòmetres de distància, en una sala discreta de
Washington D. C., l’ambient era ben diferent. Les autoritats
nord-americanes estaven nervioses, amb una inquietud que es
podia tallar amb un ganivet. El moviment hippy, amb la seva
explosió de llibertat, amor lliure i resistència al sistema, s’havia
convertit en una amenaça que els feia perdre la son. Les
estadístiques eren clares i alarmants: centenars de milers de
joves d’arreu dels Estats Units confluïen cap a un macroconcert
anomenat “Woodstock”, un esdeveniment que prometia ser el
clímax d’aquella revolució cultural.
En una reunió informal, a porta tancada, el portaveu del
Pentàgon, un home de mirada dura i veu greu, es va reunir
amb el director de la CIA i un assessor proper del president
electe. La taula estava coberta de carpetes amb dades, gràfics i
informes secrets. Les xifres no mentien: el moviment hippy
s’escampava com un incendi forestal, i Woodstock era la seva
espurna més brillant.
—Això no és només una qüestió de música i flors als cabells
—va dir el portaveu del Pentàgon, colpejant la taula amb el
puny—. És una revolució perillosa per al sistema liberal
capitalista. Aquests joves rebutgen l’autoritat, l’exèrcit, el
nostre lideratge global! Si no fem res, aquest país es
desestabilitzarà.
El director de la CIA, amb el rostre impassible, però els ulls
brillants d’astúcia, va assentir lentament.
—Les seves idees d’amor i pau són una amenaça directa al
nostre predomini militar —va afegir l’assessor del president,
amb un to gairebé conspiratiu—. Si aquests joves s’organitzen,