Sri John

La Yoko, que seia en un racó amb un quadern a la falda, va
alçar els ulls amb un gest de curiositat mesurada. No va dir
res, però la seva presència era com una brisa que recordava a
tothom la importància de la claredat en aquella bogeria
creativa.
Aquella mateixa nit, després d’un sopar senzill de curri i arròs,
en John i en George van decidir experimentar. Van compartir
unes dosis d’LSD, convençuts que l’àcid els ajudaria a
connectar amb la inspiració divina que necessitaven per donar
forma a aquest nou projecte. L’estudi es va omplir d’una boira
lleugera, no només pel fum de l’encens, sinó també per la
màgia intangible que semblava envoltar-los. En George va
agafar el sitar, en John va grapejar la guitarra, i entre rialles i
murmuris, van començar a improvisar.
—Començarem amb una cançó que sigui com un viatge —va dir
en John, amb els ulls mig tancats i la veu arrossegant-se com
si ja estigués en un altre pla—. Un tren celestial, un Sky Train
que porti la gent cap a la PANViA.
En George va assentir, deixant que les cordes del sitar
ressonessin amb un so hipnòtic. Els altres músics, captivats per
l’energia del moment, van afegir percussions suaus i un orgue
que semblava gemegar des d’un temple llunyà. Després
d’hores de caos creatiu, sota l’efecte de l’àcid, va néixer la
primera cançó de l’àlbum: PANViA Sky Train. La lletra, escrita a
correcuita en un full arrugat, era un reflex del viatge psicodèlic
i espiritual d’en John, amb imatges que barrejaven l’Índia,
l’amor universal i l’evasió del món material.
Podeu escoltar l’àlbum sencer a:
https://byesong.bandcamp.com/album/panvia-sky-train