Sri John

Capítol 8: PANViA Sky train
L’estiu del 1967 s’esvaïa lentament, però l’energia del
moviment hippy semblava inextingible. En un estudi improvisat
a la casa d’en George Harrison, als afores de Los Angeles, els
Beatles s’havien reunit per escapar de l’escrutini de la premsa i
les ombres cada cop més llargues de les autoritats. L’habitació
estava impregnada d’olor d’encens i sàndal, amb tapissos indis
penjats a les parets i una catifa vermella a terra, plena de
coixins on en John Lennon, en George Harrison i un parell de
músics locals es repenjaven, amb els ulls brillants i les ments
en ebullició.
En George, amb la seva mirada serena, però intensa, va
encendre una espelma i va parlar amb aquella veu suau que
semblava sempre a punt de revelar un secret còsmic.
—John, he estat pensant... La PANViA necessita alguna cosa
més que paraules i concerts. Necessita música, una música que
arribi a l’ànima de la gent. Podríem fer un disc, un àlbum
completament dedicat a la PANViA. Una mena de... cantata
oriental, un missal psicodèlic que expliqui el teu viatge a l’Índia
i aquesta visió que tens. Un text sagrat cantat, amb cors
exòtics i sons que transportin els oients al cor del teu ideal.
En John, assegut amb les cames creuades i una guitarra
acústica reposant al costat, va somriure amb aquella barreja de
sarcasme i entusiasme que el definia.
—Un missal psicodèlic? George, això és brillant! Com una
missa, però sense el pecat original ni els bancs incòmodes. Una
cantata que agafi l’esperit de l’Índia i el barregi amb el nostre
so. La gent no només ho escoltarà, ho viurà.