Sri John

—Això és, Yoko. Aquestes dues cançons... són com el yin i el
yang de la PANViA. Una et fa voler destruir-ho tot, i l’altra et fa
voler construir alguna cosa nova des de les cendres.
Yoko va somriure, amb una mirada que semblava travessar el
temps.
—L’àlbum està gairebé complet, però encara falta el cop final.
Hem de fer que el món no només escolti, sinó que cregui. La
teva crucifixió, John... és la clau.
John va fer una ganyota, mig rient, mig nerviós.
—Saps que aquesta idea de fer-me màrtir pot sortir malament,
oi? Podria acabar sent un còmic de tercera en lloc d’un
messies.
Yoko va riure, un so clar i musical.
—Aleshores, que sigui còmic. El caos és sagrat, recordes?
Mentre apagaven els llums de l’estudi, l’àlbum de la PANViA
començava a prendre forma com una arma carregada,
preparada per disparar. Però el pla de la crucifixió i la
resurrecció de John –ara anomenat “Sri John” pels seus
seguidors més devots– encara estava ple d’incògnites. I, en
algun racó del seu cor, John es preguntava si el món estava
preparat per riure’s del seu propi martiri.