Sobre l'autor:

Jud Rampoeng (Barcelona, 1963), gairebé desconegut avui dia,
ha adoptat diversos noms artístics, aconseguint així esborrar
qualsevol possibilitat d'assolir notorietat en l'àmbit de les arts.
Per què? Pura paranoia? Caos mental? Modèstia mal entesa?
Manca de confiança en les seves nombroses obres i creacions?
Autoestima deficient?
Jud Rampoeng va ser un nen castigat, sense gens d'interès a
"semblar massa intel·ligent". Va ser un "mal estudiant", distret
i sense veritable interès per les matèries escolars i
acadèmiques, ja que el seu entorn familiar mediocre el
condemnava a "no destacar massa" (... per sobreviure, és
clar!). Afirma, somrient tímidament, haver estat maltractat
durant tota la seva joventut per un grup de familiars, uns
gelosos i els altres avariciosos. Amb els seus propis llavis
xiuxiueja: "linxament...".
Probablement, aquest sigui el motiu psicològic de la seva
invisibilitat i pobra autoestima. No obstant això, qui tingui el
privilegi i la sort de conèixer-lo, no pot fer altra cosa que
admirar el seu talent creador incontenible. Efectivament, un
torrent de creativitat desborda el seu ésser i, segons confessa
ell mateix, és incapaç de mantenir-se quiet "sense engendrar
alguna obra" (En el camp de la poesia, la literatura, el
monòleg, la música, la imatge, les arts plàstiques, el disseny, la
pintura, l'escultura, el vídeo i, fins i tot, l'enginyeria!).
Per acabar, apuntaré aquí un parell de les seves pròpies
afirmacions (amb les quals Jud justifica la seva manifesta
invisibilitat caracterològica):