Sri John

martiri de John, sinó per la seva humanitat. Els titulars de
l’endemà parlaven d’un “espectacle còmic i profund” que havia
capturat l’esperit d’una generació cansada de tragèdies.
Paul, des de la distància, va veure com John i Yoko abraçaven
la multitud. Se sentia una mica culpable, però també alleujat.
“Potser no soc un messies,” va pensar, “però almenys he salvat
en John de ser un màrtir.” Va tornar a Londres amb Wings,
disposat a escriure una cançó sobre l’amistat, la gelosia i el
poder del riure. Potser, al final, la PANViA havia guanyat d’una
manera que ningú no havia previst.
Fi