perfeccionar i entendre. Així, doncs, el Tathagata podria viure
eternament si així ho desitgés.
Però el venerable Ananda no va ser capaç de captar el missatge del
benaurat amb claredat, donat que la seva ment era influenciada pel mara,
de tal manera que no va aconseguir demanar: «que el benaurat continuï
aquí durant segles, que el benaurat romangui durant tota una era pel bé i
la felicitat dels éssers -a causa de la seva compassió-, en benefici i joia
dels devas i els éssers humans».
(3.6) Llavors el benaurat va dir:
-Ananda, pots retirar-te i fer el que creguis convenient.
-Molt bé venerable senyor -va respondre el venerable Ananda i es va
aixecar del seu seient, va saludar al benaurat i se'n va anar mirant de
deixar al benaurat a la seva dreta.
- Marayacanakatha - Dita de l'imploració del mara
(3.7)(168) Un cop Ananda era fora, mara, el dimoni dolent, va acostar-
se al benaurat. Va romandre dret a un costat i es va dirigir al benaurat
amb aquestes paraules:
-Venerable senyor, ara és el moment que el benaurat abasti el nirvana
final. Feu el darrer pas. Ha arribat el moment del vostre para nirvana,
venerable senyor.
En alguna ocasió el benaurat havia dit:
-Mara, jo no accediré al nirvana final fins que tingui veritables deixebles
cèlibes i laics, que siguin savis i estiguin ben entrenats i que siguin
capaços preservar el Dharma i visquin d'acord a l'ensenyança i la seva
forma de vida i la seva conducta correcte perduri i, havent aprés les
paraules del mestre, siguin aptes i les exposin, ensenyin i prediquin,
acuradament, de manera que si sorgissin opinions adverses, siguin
capaços de refutar-les amb claredat i puguin transmetre aquest
convincent i alliberador Dharma.
(3.8) Però, venerable senyor, els vostres seguidors cèlibes i laics ja són els
vostres deixebles, tal com vostè volia. Així que, venerable senyor, ara és el