-Prou amics, no patiu ni us lamenteu més. Ens hem deslliurat d'aquest
gran asceta. Durant molt de temps, amics, hem hagut d'aguantar les
seves advertències i instruccions. Ara, per fi, podrem fer el que ens
sembli bé i el que no, no ho farem.
Però el venerable Maha Kassapa va dir:
-Prou amics, no patiu ni us lamenteu més. No ens va dir el benaurat que
tot el que és estimat està destinat a canviar i desaparèixer? De tot el que
és nat i que ha arribat a existir, el que és compost i el que està destinat a
decaure, com pot algú dir «que això no es desintegri»?
(6.21)(233) Llavors, quatre dels Mallas de les famílies més importants
van rentar-se el cap i vestir les seves millors robes, mentre pensaven:
«nosaltres, ara farem cremar la pira del benaurat». Seguidament, ho van
intentar, però no van poder. Llavors, els mallas van cercar al venerable
Anuruddha i li van preguntar:
-Quina es la causa, venerable Anuruddha, que aquests quatre mallas de
famílies més importants, havent-se rentat el cap i posat robes noves amb
la intenció d'incinerar el cos del benaurat, no puguin fer-ho?
-Vosaltres vasetthas teniu unes intencions i els déus unes altres.
-I quines, venerable senyor, són les intencions dels déus?
-La voluntat de les deïtats, vasetthas, és que no cremi la pira fins que
Maha Kassapa i el seu grup de 500 practicants, que en aquests moments
estan venint a Kusinara des de Pava, puguin retre un darrer homenatge
als peus del benaurat.
-Si aquest és el desig de les deïtats, així es fará.
(622)(234) Llavors va arribar el venerable Maha Kassapa i es va apropar
a la pira del benaurat, a Kussinara, on els mallas tenien el santuari de
Makuta-bandhana. Va recollir el seu hàbit extern sobre l'espatlla i
ajuntant les mans en salutació, va fer tres voltes al voltant de la pira,
mirant que el cos del benaurat quedés sempre a la seva dreta. Llavors va
retre homenatge als peus del benaurat i, de la mateixa manera van actuar
els cinc-cents monjos que l'acompanyaven.