19. Que roman inalterable tant en l'infamia com en l'adulació, submergint la
seva ànima en el silenci i és feliç i en té prou amb el que té, i així, aquest home,
obté el meu amor, agraïnt-m'ho amb el seu cor.
20. Però estimo molt més a aquells que, amb fe i amor, em consideren la seva
meta final. Aquells que, realment, escolten les meves paraules, amb el cor obert
- i veuen les aigües de la vida eterna-, em son entranyablement estimats.