les grans religions, inclòs el budisme, s'han dividit en sectes i
escoles. Però els diferents grups budistes mai han entrat en
guerra els uns contra els altres, mai han estat hostils entre ells i
fins al dia d'avui rendeixen culte junts i els uns assisteixen als
temples dels altres. Tal tolerància i enteniment són certament
rars.
PREGUNTA: El budisme va començar en l'Índia, però amb
el temps es va extingir allí, per què?
RESPOSTA: Els ensenyaments del Buda van créixer fins a
arribar a ser una de les principals religions de l'Índia però,
gradualment, va començar a declinar i finalment va desaparèixer
així com el cristianisme va començar a Palestina però a la llarga
també va desaparèixer. Ningú sap realment per què és així. Tal
vegada una combinació de canvis polítics i socials, junt amb
guerres i invasions, van fer difícil que una religió, amable i
pacífica, sobrevisqués. No obstant això, molt abans que
desaparegués a l'Índia, es va escampar per tot Àsia.
PREGUNTA: Com a budista, vostè valora molt la seva
religió. Creu que la seva religió és la correcta i que totes les
altres estan equivocades?
RESPOSTA: Cap budista que hagi entès els ensenyaments del
Buda pensa que les altres religions estan equivocades. De la
mateixa manera, ningú que hagi fet un genuí esforç per
examinar altres religions amb una ment oberta pot pensar tal
cosa. Allò que s'observa quan un estudia les diferents religions
és, precisament, que totes elles tenen molts trets comuns. Totes
les religions estan d'acord que el present de la humanitat és
insatisfactori. Totes creuen que un canvi d'actitud i
comportament és necessari perquè la situació humana millori.
Totes ensenyen una ètica que inclou amor, amabilitat, paciència,
generositat i responsabilitat social i totes accepten l'existència
d'alguna forma d'Absolut. Usen diferents idiomes, diferents
noms i diferents símbols per descriure i explicar aquestes coses,
i és només quan l'estretor de ment s'aferra a una sola manera de
veure les coses que apareixen la intolerància, l'orgull i la
santeria. Imagini a un anglès, a un francès, a un xinès i a un
indonesi mirant una tassa. L'anglès diu "Això és una cup". El
francès respon "No, no ho és, és una tasse". El xinès comenta
"vostès dos estan equivocats. És una pet". I l'indonesi riu d'allò
que diuen els altres i comenta: "Que ximples són. És una