19. Que roman inalterable tant en l'infamia com en l'adulació, submergint la

seva ànima en el silenci i és feliç i en té prou amb el que té, i així, aquest home,
obté el meu amor, agraïnt-m'ho amb el seu cor.

20. Però estimo molt més a aquells que, amb fe i amor, em consideren la seva

meta final. Aquells que, realment, escolten les meves paraules, amb el cor obert

• i veuen les aigües de la vida eterna-, em son entranyablement estimats.